29 diciembre 2011

MK ULTRA

"La longitud de la onda crece lentamente, las nociones coercitivas renacen. Un universo atrapado dentro de una lágrima. 
Resuena el núcleo creando leyes antinaturales, sustituye el amor y la felicidad por miedo. ¿Cuánta decepción puedes aguantar? ¿Cuántas mentiras más vas a inventar? ¿Cuánto tiempo más hasta hacerte pedazos?
Y ellos se abren paso. Ahora estamos cayendo, estamos perdiendo el control.

Invisible a todos, la mente se convierte en una pared, toda la historia borrada de un solo golpe.
¿Cuánta decepción puedes aguantar? ¿Cuántas mentiras más vas a inventar? ¿Cuánto tiempo más hasta hacerte pedazos?

Y ellos se abren paso. Ahora estamos cayendo, estamos perdiendo el control"

Muse

I potser tu sapies tan poc d'ell com jo, però se apreciar les coses que valen la pena


14 diciembre 2011

I si pense que no és suficient...

Perque tinc que crontradir el meu cor quan la raó no té suficients arguments per a fer-ho? Sols és la meua passió la que no em deixa veure quins són els perquès de la meua raó. I no és la primera vegada que he pensat: no es açò una exageració dels meus sentiments? No es pot pensar que falte a la veritat? 
Amb totes les injusticies que hi han al món, no puc dir que aquestos sentiments siguen comparables a l′angoixa que pot sentir una mare en perdre el seu fill, amb l′infelicitat que sent una dona en ser maltractada... i per això em senc extranya. Senc estrany que allò que senc, que he descrit com incomparable a altres sentiments molt més purs, em faça estar tan dolguda o tan feliç cada vegada. Pense que enganye, que no es cert el que senc i em trobe absurda. Potser quan em toque saber com de dura es la vida, conseguisca apreciar la magnitud dels sentiments; sols demane que no jutges, de moment.

Existim mentre algú ens recorda